Parcel·les a Barcelona - compra, ven o lloga fàcilment
On comprar terrenys a Barcelona
El valor mitjà del sòl a la província de Barcelona és un dels més alts d'Espanya, sobretot a les principals ciutats i, més concretament, a la Ciutat Comtal, on la seva escassetat dispara els preus. Les zones amb els terrenys més barats en venda a Barcelona són Tordera i Pontons. El terreny no urbanitzable és el tipus de sòl més barat de la província, ja que té menys demanda. En canvi, els solars urbans més cars estan situats a la mateixa Barcelona, Sant Cugat del Vallès, Badalona, Centelles, Dosrius i Santa Maria de Palautordera. I és que la major part de la població resideix als grans municipis i a la zona de costa, cosa que augmenta la demanda i el valor mitjà de les parcel·les urbanes. L'escenari del sòl urbanitzable a Barcelona és semblant al de la superfície urbana.
Un paisatge mediterrani frondós
El clima de Barcelona és mediterrani, caracteritzat per estius calorosos i secs i hiverns suaus, amb neus a les zones més muntanyoses i elevades.
La superfície forestal ocupa més de 490.000 hectàrees, amb un paisatge format per bosc mediterrani amb diferents espècies de coníferes, planifolis i matolls.
Com que és una zona amb una alta proporció de boscos i muntanyes, trobem grans superfícies d'interès agrícola i de muntanya. La major part està conformada per terres protegides per regulació.
Barcelona és la segona província espanyola amb més densitat de superfície forestal, amb 33.000 arbres per quilòmetre quadrat, que es troben repartits als seus quatre parcs naturals: el del Cadí-Moixeró, el de Montserrat, el de Sant Llorenç del Munt i l'Obac i el del Montseny.
El paisatge determina l'ús del sòl a nivell turístic i residencial, així com l'economia local.
En alguns dels boscos es porten a terme plantacions d'espècies per a la seva gestió posterior en la producció de fusta i la fabricació de productes derivats. Es generen cada any més de 260.000 m³ de fusta de coníferes i més de 10.000 m³ de frondoses.
Un sector agropecuari especialitzat i industrialitzat
El sector agropecuari és molt variat i està especialitzat a nivell comarcal, on s'elaboren productes típics de gran qualitat, com ara el vi i el cava del Penedès o les maduixes del Maresme. A les zones més rurals es treballa la terra respectant l'entorn, a través de l'agricultura ecològica, que aporta un valor afegit al territori.
Els cultius més comuns en regadiu són el blat de moro, el gira-sol, l'alfals, el blat i l'ordi, així com els fruiters i els productes hortofructícoles (patates, enciams, cols, tomàquets, faves i mongetes).
En els de secà s'enquadren les oliveres, els ametllers, la vinya, l'ordi (el predominant), els fruiters, el blat, el gira-sol i les lleguminoses.
Les unitats ramaderes més destacades són: porcí (més de 380.000), boví (més de 91.000), oví (més de 15.000), equí (més de 4.500), cunícola (més de 2.500) i cabrum (més de 1.800).
La regió concentra gran part de les indústries agroalimentàries vinculades a la ramaderia: les empreses làcties, les càrnies i les fàbriques de pinsos.
Les formes de producció industrials s'han implantat a les granges en un procés de modernització, com per exemple a la comarca d'Osona, una de les més importants a nivell ramader, especialment en porcí.
Pel que fa al valor del sòl agrícola, el de regadiu és molt superior al de secà. Els terrenys són més econòmics a mesura que ens allunyem dels nuclis urbans. A Catalunya un 94% de la superfície és sòl no urbanitzable, ja que preval el model de desenvolupament urbanístic sostenible.
Una indústria capdavantera connectada a nivell internacional
A la província de Barcelona hi ha establertes més de 180.000 empreses. Per sectors, hi predominen clarament els serveis, seguits de la indústria i la construcció, mentre que l'agricultura hi té un pes molt reduït.
És una regió clarament exportadora i amb bones xarxes de comunicació. Disposa de mitjans de transport connectats a nivell internacional. De fet, el port de Barcelona és un dels més actius de la Mediterrània.
S'hi dona molta importància a la singularitat de la producció local de productes específics i singulars, ja que el disseny i la innovació són valors afegits indispensables, presents a tots els articles.
A més, hi ha una gran diversificació geogràfica entre les empreses exportadores, amb una indústria capdavantera, diversa i d'avantguarda, que distribueix béns d'equipament i de consum a nivell mundial (maquinària, equips d'oficina, telecomunicacions, material de transport, tèxtil, calçat, joguines, joieria, cuir, ferro i acer, metalls no ferrosos, productes químics, material de construcció, productes d'automoció i de la indústria alimentària —aliments, begudes i tabac—, electrodomèstics, electrònica de consum i mobles).
A tots els nuclis urbans o a prop seu hi trobem polígons industrials. El valor dels solars urbans a Barcelona augmenta a les primeres corones de la capital i disminueix a mesura que ens allunyem. Les zones aeroportuàries estan molt demandades: les parcel·les són petites i la majoria ja estan ocupades.
Els sòls planejats per al sector logístic també estan molt sol·licitats i el seu preu està a l'alça a causa de la seva escassetat, tant per a venda com per a lloguer, especialment a les zones «prime», més properes a la Ciutat Comtal.
Una societat multicultural i avantguardista
La província de Barcelona, situada al nord-est del país, és la segona més poblada d'Espanya, amb més de 5.000.000 d'habitants, i té una extensió de 7.726 km². La seva llarga tradició industrial i agrícola ha estat superada pel sector terciari en les darreres dècades.
La major part de la població viu a l'àrea metropolitana de la ciutat de Barcelona, focus generador d'ocupació i de riquesa, que ha donat lloc a una societat multicultural.
La major part del sòl urbà és consolidat (solar); pel que fa al terreny urbanitzable a Barcelona, majoritàriament és delimitat o sectoritzat. Destaca per ser un lloc on la innovació és present a tots els nivells. El desenvolupament de tots els seus sectors econòmics i la seva expansió fan que aquesta regió sigui una de les més riques del país. En conseqüència, el sòl està molt demanat, tant per la seva alta densitat de població com per la necessitat d'espai de les empreses, cosa que implica que el seu valor sigui elevat.